La sortida més que una excursió va ser una passejada ja que no era una caminada forta si no tot el contrari.
Aquest cop vam ser poquets, dotze en total, els que es van animar a acompanyar-me però crec que vam estar tots molt a gust.
Aquest cop vam ser poquets, dotze en total, els que es van animar a acompanyar-me però crec que vam estar tots molt a gust.
L’excursió va començar al poble del Figaró i allà desprès de passar la via del tren vam arribar a la zona coneguda com a sot del bac,una petita vall que baixa dels Cingles de Bertí cap el riu Congost, aquest traçat està marcat amb ratlles paral·leles blanques i grogues i coincideix amb el traçat del sender de petit
recorregut PR-33.
Una vegada allà i per un corriol que surt al costat d’un gran pi, vam anar pujant fins arribar a la balma i tot seguit al salt del prat on es troba la bonica cascada on es van fer les obligades fotografies del grup. En aquest indret es troba l’agulla del salt i una mica més avall les Dues Germanes, dues columnes de roques on sovint
s’hi practica l’escalada.
Des d’allà ens vam enfilar i vam sortir del sot del bac , allà, a l’esplanada que queda per sobre la cascada, hi ha una bonica panoràmica de la Vall de Vallcàrquera i el Montseny. En aquest indret vam trobar una caminada amb unes 1200 persones, aquesta caminada estava organitzada per l’associació de Sant Martí de Centelles, el Gafarrons, i per curiositat, ja que ens apartàvem del nostre camí, ens hi vam apropar per preguntar.
Desprès de fer el tafaner vam tornar a la nostre ruta, camí al turó de la Cuspinera, on vam passar primer per el “tap de xampany”, una altra agulla on també s’hi fa escalada, per arribar al turó, on hi ha la creu i la senyera on, des d’aquí, s’hi veu una magnífica panoràmica del Montseny i la Vall del Congost.
Com que era aviat ens vam acostar al castell de Montmany, del segle XIII i en estat ruïnós, però abans d’arribar ens va rebre una música d’ocells força estranya i sorollosa acompanyada d’un home que amb un xiulet ens advertia de que no érem ben vinguts al lloc però com que ja sabíem que no seriem ben vinguts pel
seu propietari, anomenat el “Chapas”, no vam volgué acostar-nos-hi més i no buscar problemes, mai se sap el que passa per la ment d’una persona que no té el seny al seu lloc. Vam desfer el camí i vam dinar sota una alzina i alguns fins i tot van poder fer la migdiada i desprès vam enfilar cap al Figaró passant prop de l’església de S. Pau de Montmany, que no vam anar a visitar perquè tothom ja estava cansat i encara ens quedava una bona caminada per la carretera, sense arbres, per enllaçar el camí que ens portaria fins els cotxes.
Una vegada als cotxes vam marxar, com no, a refrescar-nos i fer-nos passar la set doncs vam arribar deshidratats i assedegats desprès d’un dia de moltíssim calor.
Bé això és tot, espero que la gent hi guardi un bon record.
