05:00 a.m. ... molta son...
El primer gran repte de la secció de muntanya era el sostre de Catalunya però abans s’hauria de fer una mica d’entrenament. El nostre objectiu per a aquesta excursió seria el Pic del Noucreus (2.800m) pel coll de Noufonts. A les 5 del matí tots estàvem preparats per marxar...molta son...però el tren cremallera ens esperava un cop més per submergir-nos a l’encant sempre present de la Vall de Núria, això sí, ara l’encant era menor ja que un túnel sinuós ens privava de meravellar-nos amb la “vista alegre”.
08:00 a.m. ... una gran sorpresa...
La més que vintena de membres de la secció que participàvem a la sortida, ja havent fet un mos per això de l’horari matiner i alguns que altres amb un cafè de més, ens disposàvem a començar la travessa quan de sobte tot baixant del trenet blau... una gran sorpresa... ens va envair tot el cos. Havia nevat. Tot estava nevat. Bastant més neu del que ens pensàvem... però en fi... som valents. Xino-xano anàvem remuntant, de moment sense neu, tràfic de fruits secs, de llaminadures, el festeig dels isards, alguna marmota que ens saludava després d’hivernar... en Quim dient i repetint que no l’enganyarien més, que aquesta seria la última... però aquest cop hi havia trampa... l’excursió era circular! i abans d’esmorzar el primer obstacle a superar: el pont de fusta. Càmeres a l’expectativa però res.
09:30 a.m. ... començava la pujada...
Un pal indicador feia precisament això, indicar-nos el camí a seguir: Coll de Noufonts pel GR 11. Aquest era el nostre camí. Després d’esmorzar i d’anar al lavabo i de parlamentar que a partir d’aquell moment... començava la pujada...ens vàrem posar en fila índia i anàvem marcant camí, com les formiguetes si ens veiessin des de l’espai, tot mirant de reüll l’altre sostre de Catalunya, el que ens indica si plourà o si farà sol, i pel que semblava l’astre rei no tardaria molt a refugiar-se per donar pas als núvols i a un airet força agradable per fer la pujada. Una mica de terreny planer ens donava una treva però ens indicava una cosa pitjor: la pujada al coll de Noufonts estava plena de neu.
11:30 a.m. ... sense paraneus ni crampons...
Ens vàrem posar una mica seriosos, la cosa ho requeria, tot fent dos grups per controlar més la pujada amb neu. Neu primavera, semi tova, però un cop passades 15 persones quedava al descobert una capa perillosa de gel. Uns quants per davant obrint traça i els altres per darrera tot fent un altre cop fila índia menys l’António que suposo que això de la neu ja ho tenia bastant coll avall o que a l’escola no havia fet mai files índies...Si la setmana anterior no hi havia neu!. És més, el divendres per la tarda no hi havia neu!. És més, quasi tots... sense paraneus ni crampons...!.El coll de Noufonts ja era una realitat. L’altre realitat era que el cel blau tranquil ja s’havia convertit en un cel gris amenaçador.
13:00 p.m. ... avall, recta avall, adéu Pic de la Fossa del Gegant...
El temps es complicava per moments i ja havia arribat la boira quan ens disposàvem a fer la fotografia de grup al Cim del Noucreus. Tots tapats i abrigats però si tampoc feia tant de fred.
En aquell moment la qüestió era si continuàvem 20 minuts més per fer el Pic de la Fossa del Gegant o si ja començàvem el descens inevitable. Començava a haver-hi cansament i la visió de la Vall de Núria(realment bonica) ens deia que encara faltava camí.
Per tant vàrem decidir d’anar a... avall, recta avall, adéu Pic de la Fossa del Gegant... ja tornarem. Una baixada lenta, cansada, pensant amb clares de cervesa i amb coca coles “zero”, tornant al tràfic de fruits secs, de llaminadures, de baralles d’isards i les marmotes que també feien cara de cansades i ens deien adéu.
15:00 p.m. ... tot va quedar en una bona excursió...
Per fi érem al bar de la Vall de Núria, dinant, bevent, rient, tot havia anat bé. Ara tan sols s’havia d’esperar un altre cop el tren cremallera ... tot va quedar en una bona excursió... una altre experiència, una altre satisfacció, el sostre de Catalunya ja estava més a prop.
Escrit de Jordi Puchol
