Són les 8 del matí del diumenge 22 de gener i 20 membres de la Secció de muntanya del Centre Excursionista de Llinars del Vallès anem a conquerir el Pic del Vent de 815 m. d’alçada i l’ermita de Sant Sebastià de Montmajor, dins de la sortida del mes de gener i formant part del repte dels 100 CIMS de la FEEC.
Aparquem a la zona esportiva de Caldes i després d’esmorzar (amb la panxa plena es veuen les coses millor i es comença a caminar amb més alegria) enfilem l’itinerari marcat com PR C-9 que ens durà a través de pistes bastant amples i al final d’uns corriols plens de pedres fins el cim.
Aquest circuit està molt ben senyalitzat, tant amb marques de color blanc i groc com amb pals indicant el circuit i les diferents opcions de camins que en poden resseguir per anar a diferents llocs de la muntanya.
Ens trobem amb bastant gent que fa diferents circuits, tant a peu com amb bicicleta. També les motos i els quads hi tenen el seu espai. La muntanya és de tots i ben avinguts hi ha lloc per a tots.
Ens fa un dia fantàstic amb sol i bona temperatura. No hi ha núvols ni boira i això ens permet veure les muntanyes del voltant amb tota claredat, gràcies a la bona visibilitat.
El camí fa força pujada i es bastant llarg, l’itinerari marcat és d’uns 11 Km. i es nota. Anem pujant i fem cim quasi a la 1 del migdia. Fem la foto de grup al peu de la senyera que hi ha al cim i comencem a baixar per anar a l’ermita de Sant Sebastià de Montmajor, que està a uns 2 Km.
La baixada és més dificultosa que la pujada. Trobem el camí ple de regarons i pedres que t’obliga a vigilar on poses els peus per no relliscar. A quarts de dues arribem a Sant Sebastià i dinem al costat de l’ermita. Com que divendres passat va ser Sant Sebastià, hi ha un Aplec amb bastant gent dinant i passant el dia.
L’església és romànica, del segle XI molt bonica i amb unes pintures tant a l’altar com als laterals. Es un bon conjunt de cases amb l’església i un restaurant, molt pintoresc i bonic.
Cap a les 3 de la tarda baixem cap a Caldes pel mateix camí per on hem pujat, ja que de les dues opcions que teníem, aquesta és la més curta. Les baixades que abans ens feien una mica de respecte, ara es transformen en pujades que no costen tant i tot xino xano cap a les 6 de la tarda, que quasi es fa fosc, arribem al camp de futbol.
Un altre diumenge que hem passat fent salut i disfrutant d’un bonic paisatge proper i moltes vegades desconegut. Per cert, ja tenim un altre cim de la llista dels 100, fet¡¡
Carme.
