CAPÍTOL 1: DESPERTAR
Em desperto amb son, vaig anar a dormir a la una perquè, ja que va guanyar el Barça, em vaig quedar a veure el programa “Punto Pelota”, en el qual un grup de desviats crida per donar la seva opinió a la vegada que uns altres amb la qual cosa aconsegueixen que sigui difícil entendre el que diuen.
Em dutxo, netejo els plat del dia abans, carrego la bateria de la càmera fotogràfica, preparo els entrepans i la motxilla, no aconsegueixo trobar les meves botes de muntanya, busco per tots els armaris de la casa fins que recordo que les vaig deixar en el garatge perquè estaven plenes de fang.
Crec que no em deixo res: menjar, capelina, guants, gorres, càmera fotogràfica, pals....em disposo a sortir.
CAPÍTOL 2: VIATGE D’ANADA
El cotxe que m’ha tocat és molt equilibrat, anem: els dos Antonios, en J. Gual i jo, o sigui, dos que parlen molt i dos que escolten molt. Estic una mica nerviós, ja que l’Antonio quan condueix xerra molt i deixa de mirar la carretera per mirar el interlocutor, amb la qual cosa afegeix una emoció més gran al viatge. A més quan condueix fa la “goma” s’acosta i es separa del cotxe de davant i també de “guia” amb importants accelerades.
Arribem a destí sense cap contratemps.
CAPÍTOL 3: ESMORZAR
El cotxe de la Rosa i família no troba el lloc de reunió i els hem de guiar mitjançant un telèfon mòbil.
Esmorzem els entrepans que corresponen.
Tinc fred i m’abrigo: guants, “buff” i me’n recordo que m’he deixat la gorra de llana. En el seu lloc he portat la gorra amb visera pel sol. De totes maneres me la posaré, que com a mínim escalfarà una mica.
Després de divertir-nos una estona amb un ase que està tancat ens disposem a començar la marxa.
CAPÍTOL 4: ASCENSIÓ
El camí és preciós, verd i molt humit. La gent comença a parlar i com no, parla de menjar. És molt cruel, tenint en compte, que jo ja penso amb l’amanida i l’entrepà de bull que tinc per dinar.
Com em passa sempre quan començo a caminar tinc calor i haig de treure’m roba, per després tornar a posar-me-la quan tinc fred. Com envejo els que fan les excursions amb una camisa o abrigats del tot fins al final.
A mitja ascensió ofereixen cacauets, ametlles, pernil...deu ser per assolir el cim amb èxit. Em sorprèn en Quim que ha agafat un bon ritme i va fent esses pel camí buscant bolets, quan normalment va l’últim queixant-se sempre de l’excursió. Això és una demostració de la importància de la motivació. Per fi arribem a destí.
CAPÍTOL 5: EL CIM
Unes vistes espectaculars i una bonica ermita romànica (bàsicament el de sempre). I com a curiositat una campana que es pot tocar. Al principi fa gràcia però quan porta 50 vegades sonant ja comença a cansar. Ens disposem a fer-nos la fotografia de grup. Demanaria als responsables de fer les fotos que duguessin un trípode i així ens evitaríem les grans esperes de l’equilibrat de les càmeres fotogràfiques en un tronc, en un mur, en una pedra o en una barana. Ens disposem a fer el camí de baixada.
CAPÍTOL 6: EL DESCENS
És el que pitjor porto de les excursions, doncs m’acostuma a fer mal el genoll a causa de la meva artritis. Però el pitjor pitjor és el mal que em fan els dits grans del peu i no hi ha manera d’evitar-ho ni portant dos parells de mitjons. He consultat a Internet la solució però no la trobo. En l’excursió a la Pica d’Estats em van caure les dos ungles després de posar-se totalment negres. Per sort la baixada és curta. Arribem a baix.
CAPÍTOL 7: EL DINAR
Mengem en el Pont Trencat, no entenc el perquè d’aquest nom doncs el pont no està trencat sinó només construït fins la meitat. Tenim una meravellosa vista a un viaducte gegant per on passa l’autopista, en el qual cada cop que hi passa un camió el so que produeix sembla el de una tempesta llunyana. Un cop acabem de menjar la gent ofereix ametlles, galetes, xocolata...és increïble el bon rotllo que hi ha.
CAPÍTOL 8: EL CAFÈ
Ens dirigim al poble amb els nostres cotxes. El poble és impressionant, romànic i més penjat que les cases de Conca, unes vistes molt maques i un campanar museu on es pot pujar per tenir encara unes millors vistes. L’exposició del museu és d’un escultor cubà, la qual cosa no deixa de sorprendre. Trobem una cafeteria on hi cabem tots i ens acomiadem fins el divendres per veure l’exposició fotogràfica i fer la cloenda nadalenca.
CAPÍTOL 9: VIATGE DE TORNADA
En el cotxe intento dormir una estona però les esses de les corbes m’ho impedeixen i a més l’Antonio no li passa altre cosa pel cap que posar el sistema antiradars, la qual cosa cada cop que localitza un radar el soroll de l’alarma em provoca un sobresalt. Després ens posa música, però el gust és massa heterogeni per poder-ho assimilar: Pink Floid, pasodobles, Estopa, música lírica, flamenc... Arribem a Llinars.
CAPÍTOL 10: A CASA
El primer que faig és descarregar les fotografies en l’ordenador i al revisar-les veig que no hi ha manera que les fotos em facin justícia, en canvi als demés han sortit perfectes.
FI.
Excursió a Castellfollit de la Roca.
Per Lluís Tetuà
